dimarts, 24 d’abril del 2007

lasoledat.org: el nostre espai a la xarxa

Des d'ahir, 23 d'abril, la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat", disposa ja del seu propi domini a Internet: lasoledat.org. Un domini el qual trasllada la nostra existència a l'eina més poderosa de la informació i que ens farà visibles arreu del món mitjançant aquest modest lloc web gratuït allotjat a Blogger, però que a la vegada satisfà les nostres necessitats d'estar connectats, i traslladant a la Xarxa -per primera vegada- a una confraria de Setmana Santa de Bellreguard.

divendres, 20 d’abril del 2007

RÒSSIGA NÚM. 3 [2006] A L'ESPAI DEL LLIBRE


Ressenya sobre el núm. 3 de Ròssiga publicada al darrer número [núm. 8 - Hivern 2007] de la revista Espai del Llibre. Espai del Llibre, Publicacions de les Comarques Centrals Valencianes, és una revista la qual ressenya les novetats bibliogràfiques que apareixen a les Comarques Centrals Valencianes, i està editada per la Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes (XIEC). La XIEC la composen l'Associació d'Amics de la Costera, el Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics, el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell [La Safor], l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta i l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida.


dimecres, 18 d’abril del 2007

VÍDEOS DE LA CONFRARIA A "YOUTUBE"


Ja podeu veure diferents vídeos de notícies en què la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" ha estat protagonista o participant, com ara els actes del Cinquantenari de la seua fundació, o bé de diferents processons de la Setmana Santa de Bellreguard. Els vídeos han estat allotjats al popular servidor Youtube, on hi hem creat un canal específic de la Soledat. Aquesta recopilació de vídeos, per a la seua visualització pública i a l'abast de tothom, ha estat possible gràcies a la col·laboració i autorització de Gandia Televisió -la qual ens ha cedit les imatges- per la qual cosa manifestem el nostre públic agraïment a la Televisió Pública de Gandia.

dijous, 5 d’abril del 2007

TRES ANYS DE RÒSSIGA: 2004 - 2006


Impulsada i coordinada pel secretari de la nostra Confraria, el 2004 -coincidint i amb motiu de la commemoració del 50 aniversari de la Soledat- la Junta Local de Confraries creava Ròssiga, com a Revista Oficial de la Setmana Santa de Bellreguard. Durant aquestos tres anys hem demostrat que se li podia donar un altre caire a aquell llibret què la Junta Local començà a editar el 1992 amb motiu de ser Bellreguard seu de la Junta de Germandats de Setmana Santa de la Diòcesi de València i organitzar-hi la XIIa Exposició Provincial. Ens sentim agraïts per la confiança que la Junta Local diposità en nosaltres, i amb orgull per la tasca realitzada pel nostre secretari i excoordinador de Ròssiga -Alexandre Ruiz Gadea- i amb l'esperança què l'eina que engegàrem com a allò què deuria ser la base identitària de la nostra Setmana Santa es mantinga com fins ara, si més no: dinàmica i fidel als seus principis.




retall: Especial Setmana Santa 2004, diari Levante - EMV



AL PRINCIPI, LA PARAULA*

Les enquestes ens avisen, amb una certa insistència, que el valencià ha entrat en una etapa de difícil futur. Els pessimistes hi veuen confirmades les seues preferències apocalíptiques, mentre els optimistes recorden que fa cinquanta anys el conreu del valencià era absolutament minoritari. Com en qualsevol confrontació dialèctica sempre hi ha elements aprofitables en tots dos sentits, serà útil anar un poc enllà de la immediata resposta a cadascuna d’elles i pouar, si és possible, una aigua més clara que la tèrbola de la polèmica actual.
Que qualsevol llengua és un poderós instrument de comunicació personal i social, en companyia d’altres com els de naturalesa gestual, no vol dir que deixe de ser també una forma d’expressar la radical ambigüitat humana. La paraula, fins i tot per l’entonació, pot tenir registres ben diferents, siga pel seu to afectuós o per l’impuls irat. En aquest sentit la llengua és al mateix temps via planera de comunicació i també alt mur d’incomprensió. És per això que allò que hauria de fer pont, sovint es converteix en arma de confrontació. D’ací la importància del seu valor social, la seua capacitat d’estructurar culturalment, de transmetre uns valors, una visió del món. Reconeguda, tan de forma succinta la seua vàlua pública, convindria fixar-nos un poc més en aquells aspectes més amagats que d’alguna manera són la terra nutrícia on arrela i creix la llengua.
La llengua és, en primer lloc, l’nstrument privilegiat que estructura la persona i fa possible “dir” el jo, els altres, el món. Mentre el subjecte no es diferencia de la resta de la realitat, encara no és totalment ell. Teories i sobre tot pràctiques, que converteixen les llengües en elements funcionals de comunicació, arriben a fer possible deslligar, per exemple, l’anglés basic de la cultura i literatura que ha conformat un Shakespeare, un Hopkins o un Dickinson... Tot i que qualsevol llengua té els seus nivells d’ús, sense la relació immediata o l’experiència personal que va obrint-se pas en la configuració del jo i del món, les limitacions verbals poden ser un correlat del més perillós empobriment humà.
Una mostra interessant d’aquest empobriment el podem constatar en l’estructuració religiosa de la persona. Els valencians, al costat de la pròpia expressió lingüística, en molts casos hem anat incorporant elements forasters al mateix centre de l’experiència religiosa, de tal manera que s’han produït com estrats segons la naturalesa de la relació: familiar, social, afectiva, laboral, cultural, religiosa... Una o algunes relacions s’han especialitzat en una sola llengua o, si més no, en el predomini d’una. Les fluctuacions personals acaben per produir incoherències i el jo es projecta en mosaic, sovint difícil d’interpretar pel receptor del missatge. La fe, com l’amor, exigeix la màxima coherència personal perquè té la possibilitat, com les grans opcions humanes, de conformar definitivament la pròpia persona. Des del “pare” o “mare” constitutius de les primeres i fundants experiències personals, fins la transcendent relació amb Déu, també viscut com a pare i mare, tal com recorda l’Evangeli, no hi pot haver un trencament habitual i conscient entre la llengua primera i les afegides, si no es vol caure en la inautenticitat o l’empobriment religiós. Quan una llengua és substituïda o menystinguda, amb tot l’univers cultural i tradicional que suposa, s’hi perd alguna cosa més que l’embolcall estrictament lingüístic i les persones i les comunitats n’ixen perdent. Continuar ignorant aquestes obvietats no és altra cosa que avançar en la desestructuració personal i col·lectiva, d’altra banda una més de les inflingides a les nostres pacients espatles del fa ben poc estrenat segle XXI. El retorn a la coherència lingüística i cultural és un dels camins més valuosos per tal d’anar avançant en tot allò que, com l’experiència religiosa, necessiten d’una terra ben preparada per fer possible la collita abundant de la pròpia dignitat humana.

Enric FERRER SOLIVARES
Escolapi. Llicenciat en Teologia.

* publicat al núm.3 de Ròssiga, Setmana Santa 2006

dilluns, 2 d’abril del 2007

Guàrdia Civil: quinze anys acompanyant-nos


El cap de la comandància de la Guàrdia Civil de València, coronel Joaquín Borrell Vives, ha autoritzat que personal voluntari d'aquest cos -pertanyents a la Companyia Gandia - Oliva- acompanye de nou la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" en la processó de l'Enterro de Divendres Sant a Bellreguard. Amb la qual cosa s'acompleixen quinze anys què la Guàrdia Civil acompanya la nostra Confraria pels carrers bellreguardins, i que s'ha convertit ja en tota una tradició de la nostra Setmana Santa.