dimarts, 18 de desembre del 2007

BON NADAL I BON ANY 2008



Torna Nadal
Miquel Martí i Pol


L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?



Amb aquest poema del Martí i Pol, la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" de Bellreguard llença un sincer gest de Pau i us desitja un Bon Nadal i Bon Any 2008.

dimecres, 27 de juny del 2007

25 d'abril i Església*


La celebració del 25 d´abril comporta fer hermenèutica d´aquest fet tant per als forans com per als qui interessadament s´aferren al statu quo. A uns i a altres cal dir-los que evocar aquesta data no és una afecció malaltissa que es complau en els efectes de la derrota. Justament és el contrari, perquè no considerem irreversible la situació imposada «por el justo derecho de conquista», cal recordar i celebrar el que érem en el passat per no perdre la capacitat de projecció cap al futur. I no fou el 25 d´abril de 1707 una contesa militar perduda sense més transcendència que el canvi dels qui manaven. Va ser -en paraules de Francesc Mira- un genocidi polític. Una forma de ser i de governar-nos, representada pels furs i la llengua, allò que constitueix l´ànima i el patrimoni més noble d´un poble, va ser esborrat a sang i a foc pel borbó Felip V. El decret de Nova Planta segella aquesta ignomínia.

Però malgrat que el sable d´Almansa siga llarg i adaptadís, els 300 anys no han aconseguit el propòsit borbònic. Avui viure als territoris de llengua catalana i desconèixer-la és ranquejar socialment i cultural. Malgrat que l´Estat espanyol suporta, més que no impulsa, la realitat quadrilingüe, la penyora que ens garanteix el futur és l´aspiració dels homes i dones amb llengua altra que la castellana a no perdre-la ni resignar-nos a una lenta desaparició per assimilació al castellà. I encara que al País Valencià la política de la Generalitat no siga gaire afalagadora, no per això hem de tirar-nos pedres a la nostra teulada. Si tres-cents anys de castellanització forçada no han aconseguit que deixem de pensar, somniar i comunicar-nos en valencià, res no fa pensar, que si hi ha voluntat de romandre-hi, no sapiguem remuntar-nos lingüísticament. La imatge que proposava Ramon Muntaner, la mata de jonc, esdevé actualment d´una riquíssima virtualitat. Si la llengua que parlem uns quinze milions no es trosseja, serà tan forta i consistent com la mata de jonc. Aïllada, com el jonc de la mata, perirà perquè som una nació sense estat. No endebades els marmessors de Felip V dia rere dia propugnen la secessió del valencià. En la unitat, amb totes les varietats que la enriqueixen i avalada per tota la comunitat filològica, rau la clau de permanència i d´esdevenir llengua de la Unió Europea.

Si a nivell civil la qualificació escaient del decret de Nova Planta és la de genocidi polític, en llenguatge teològic ben bé podem considerar la postura de l´Església catòlica en aquesta llarga època com de pecat mortal; per autoria, complicitat i contumàcia. No cal dir que en una història tan vasta sempre hi ha excepcions, més lloables com més minoritàries. Per altra banda convé assenyalar també que el prestigi del valencià i la contundència de l´anomenada Batalla de València hagués estat distinta, positivament parlant, si l´Església hagués acompanyat en el que li pertoca el procés de represa de la llengua. Efectivament, quan el 1974 es publicà amb aprovació de tots els bisbes de País Valencià el Llibre del Poble de Déu, amb tota l´embranzida postconciliar que l´acompanyava, si haguessen romàs fidels als signes dels temps, en compte d´atemorir-se i renunciar a la seua responsabilitat pastoral, avui el valencià tindria una altra estimació per part dels sectors populars i seria una llengua litúrgica viva com ho és a Catalunya i les Illes Balears. Una ocasió perduda, com moltes d´altres, per acompanyar els sectors actius de la societat i per reparar el passat botifler.

Com a tasca indefugible per al futur immediat de l´Església valenciana hi és la d´assumir amb totes les conseqüències el valencià com a llengua litúrgica. No és presentable que les cristianes i cristians valencians no puguen participar en l´eucaristia sense renunciar a la seua llengua perquè gairebé totes les misses es fan en castellà; no és decorós que els tres bisbes titulars de les diòcesis integrament valencianes no parlen valencià; és incomprensible que els xiquets i xiquetes valencianoparlants siguen catequitzats en castellà; és tristament sorprenent que malgrat el caràcter simbòlic i humiliant del decret de Mayoral: Mandamos que en adelante se escriban todas las partidas en lengua castellana, poniendo los apellidos en la conformidad que suenan en valenciano, aquest decret encara no haja estat abolit; és decebedor, per últim, que en la visita del Papa a València només usà el valencià durant 30 segons.

El tres-cents aniversari del decret de Nova Planta ha de ser un referent per a no acceptar com a irreversibles els resultats de la batalla d´Almansa. Ja n´hi ha prou de renúncies, falses justificacions i temors infundats. L´Església no pot demorar, so pena de perdre el mínim de credibilitat que tota institució necessita, la tasca inculturadora. El valencià ha de ser la seua llengua. Aquesta és l´ocasió de substituir el record de la desfeta per l´engrescament de la refeta.

Honori Pasqual
Membre del Grup de Capellans de Dissabte

*Article publicat el 25/04/2007 a diari Levante - EMV

dilluns, 4 de juny del 2007

www.lasoledat.org al portal INFOSAFOR.COM


El portal saforenc InfoSafor.com s'ha fet ressò de la nostra presència a Internet mitjançant la publicació d'aquesta notícia. INFOSAFOR, és un mitjà de comunicació virtual que pretén ser el referent comunicatiu de la comarca de la Safor dins la xarxa. Un diari digital d'àmbit comarcal, gratuït i en valencià el qual ha estat engegat, segons els seus responsables, perquè "servisca de punt de trobada de les persones, les associacions i les entitats que vivim ací, o dels qui des de la llunyania volem estar informats d'allò que ací passa. Per donar a conèixer no sols allò que passa als pobles i ciutats més propers, sinó per relatar, sempre des de l'òptica de la Safor, allò que ocorre a la resta de les comarques valencianes, a Espanya i al món". InfoSafor.com va ser presentat públicament en el marc de les passades festes del Porrat de Sant Blai de Potries.

divendres, 1 de juny del 2007

2007: ANY TARANCÓN


El portal www.cardenaltarancon.org ha sigut concebut per a difondre a tot el món el centenari del naixement del cardenal Vicent Enrique i Tarancón, il·lustre borrianenc que va marcar un abans i després en la història de l'Església espanyola i va deixar una profunda empremta en les etapes crucials del nostre passat polític i social més recent.
L'Ajuntament de Borriana, com a ens impulsor de l'Any Tarancón, oferix a través d'esta pàgina web tota la programació d'activitats que es desenvoluparan enguany per a ajudar a descobrir tots els aspectes de la vida i obra del cardenal valencià.

dimarts, 24 d’abril del 2007

lasoledat.org: el nostre espai a la xarxa

Des d'ahir, 23 d'abril, la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat", disposa ja del seu propi domini a Internet: lasoledat.org. Un domini el qual trasllada la nostra existència a l'eina més poderosa de la informació i que ens farà visibles arreu del món mitjançant aquest modest lloc web gratuït allotjat a Blogger, però que a la vegada satisfà les nostres necessitats d'estar connectats, i traslladant a la Xarxa -per primera vegada- a una confraria de Setmana Santa de Bellreguard.

divendres, 20 d’abril del 2007

RÒSSIGA NÚM. 3 [2006] A L'ESPAI DEL LLIBRE


Ressenya sobre el núm. 3 de Ròssiga publicada al darrer número [núm. 8 - Hivern 2007] de la revista Espai del Llibre. Espai del Llibre, Publicacions de les Comarques Centrals Valencianes, és una revista la qual ressenya les novetats bibliogràfiques que apareixen a les Comarques Centrals Valencianes, i està editada per la Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes (XIEC). La XIEC la composen l'Associació d'Amics de la Costera, el Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics, el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell [La Safor], l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta i l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida.


dimecres, 18 d’abril del 2007

VÍDEOS DE LA CONFRARIA A "YOUTUBE"


Ja podeu veure diferents vídeos de notícies en què la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" ha estat protagonista o participant, com ara els actes del Cinquantenari de la seua fundació, o bé de diferents processons de la Setmana Santa de Bellreguard. Els vídeos han estat allotjats al popular servidor Youtube, on hi hem creat un canal específic de la Soledat. Aquesta recopilació de vídeos, per a la seua visualització pública i a l'abast de tothom, ha estat possible gràcies a la col·laboració i autorització de Gandia Televisió -la qual ens ha cedit les imatges- per la qual cosa manifestem el nostre públic agraïment a la Televisió Pública de Gandia.

dijous, 5 d’abril del 2007

TRES ANYS DE RÒSSIGA: 2004 - 2006


Impulsada i coordinada pel secretari de la nostra Confraria, el 2004 -coincidint i amb motiu de la commemoració del 50 aniversari de la Soledat- la Junta Local de Confraries creava Ròssiga, com a Revista Oficial de la Setmana Santa de Bellreguard. Durant aquestos tres anys hem demostrat que se li podia donar un altre caire a aquell llibret què la Junta Local començà a editar el 1992 amb motiu de ser Bellreguard seu de la Junta de Germandats de Setmana Santa de la Diòcesi de València i organitzar-hi la XIIa Exposició Provincial. Ens sentim agraïts per la confiança que la Junta Local diposità en nosaltres, i amb orgull per la tasca realitzada pel nostre secretari i excoordinador de Ròssiga -Alexandre Ruiz Gadea- i amb l'esperança què l'eina que engegàrem com a allò què deuria ser la base identitària de la nostra Setmana Santa es mantinga com fins ara, si més no: dinàmica i fidel als seus principis.




retall: Especial Setmana Santa 2004, diari Levante - EMV



AL PRINCIPI, LA PARAULA*

Les enquestes ens avisen, amb una certa insistència, que el valencià ha entrat en una etapa de difícil futur. Els pessimistes hi veuen confirmades les seues preferències apocalíptiques, mentre els optimistes recorden que fa cinquanta anys el conreu del valencià era absolutament minoritari. Com en qualsevol confrontació dialèctica sempre hi ha elements aprofitables en tots dos sentits, serà útil anar un poc enllà de la immediata resposta a cadascuna d’elles i pouar, si és possible, una aigua més clara que la tèrbola de la polèmica actual.
Que qualsevol llengua és un poderós instrument de comunicació personal i social, en companyia d’altres com els de naturalesa gestual, no vol dir que deixe de ser també una forma d’expressar la radical ambigüitat humana. La paraula, fins i tot per l’entonació, pot tenir registres ben diferents, siga pel seu to afectuós o per l’impuls irat. En aquest sentit la llengua és al mateix temps via planera de comunicació i també alt mur d’incomprensió. És per això que allò que hauria de fer pont, sovint es converteix en arma de confrontació. D’ací la importància del seu valor social, la seua capacitat d’estructurar culturalment, de transmetre uns valors, una visió del món. Reconeguda, tan de forma succinta la seua vàlua pública, convindria fixar-nos un poc més en aquells aspectes més amagats que d’alguna manera són la terra nutrícia on arrela i creix la llengua.
La llengua és, en primer lloc, l’nstrument privilegiat que estructura la persona i fa possible “dir” el jo, els altres, el món. Mentre el subjecte no es diferencia de la resta de la realitat, encara no és totalment ell. Teories i sobre tot pràctiques, que converteixen les llengües en elements funcionals de comunicació, arriben a fer possible deslligar, per exemple, l’anglés basic de la cultura i literatura que ha conformat un Shakespeare, un Hopkins o un Dickinson... Tot i que qualsevol llengua té els seus nivells d’ús, sense la relació immediata o l’experiència personal que va obrint-se pas en la configuració del jo i del món, les limitacions verbals poden ser un correlat del més perillós empobriment humà.
Una mostra interessant d’aquest empobriment el podem constatar en l’estructuració religiosa de la persona. Els valencians, al costat de la pròpia expressió lingüística, en molts casos hem anat incorporant elements forasters al mateix centre de l’experiència religiosa, de tal manera que s’han produït com estrats segons la naturalesa de la relació: familiar, social, afectiva, laboral, cultural, religiosa... Una o algunes relacions s’han especialitzat en una sola llengua o, si més no, en el predomini d’una. Les fluctuacions personals acaben per produir incoherències i el jo es projecta en mosaic, sovint difícil d’interpretar pel receptor del missatge. La fe, com l’amor, exigeix la màxima coherència personal perquè té la possibilitat, com les grans opcions humanes, de conformar definitivament la pròpia persona. Des del “pare” o “mare” constitutius de les primeres i fundants experiències personals, fins la transcendent relació amb Déu, també viscut com a pare i mare, tal com recorda l’Evangeli, no hi pot haver un trencament habitual i conscient entre la llengua primera i les afegides, si no es vol caure en la inautenticitat o l’empobriment religiós. Quan una llengua és substituïda o menystinguda, amb tot l’univers cultural i tradicional que suposa, s’hi perd alguna cosa més que l’embolcall estrictament lingüístic i les persones i les comunitats n’ixen perdent. Continuar ignorant aquestes obvietats no és altra cosa que avançar en la desestructuració personal i col·lectiva, d’altra banda una més de les inflingides a les nostres pacients espatles del fa ben poc estrenat segle XXI. El retorn a la coherència lingüística i cultural és un dels camins més valuosos per tal d’anar avançant en tot allò que, com l’experiència religiosa, necessiten d’una terra ben preparada per fer possible la collita abundant de la pròpia dignitat humana.

Enric FERRER SOLIVARES
Escolapi. Llicenciat en Teologia.

* publicat al núm.3 de Ròssiga, Setmana Santa 2006

dilluns, 2 d’abril del 2007

Guàrdia Civil: quinze anys acompanyant-nos


El cap de la comandància de la Guàrdia Civil de València, coronel Joaquín Borrell Vives, ha autoritzat que personal voluntari d'aquest cos -pertanyents a la Companyia Gandia - Oliva- acompanye de nou la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" en la processó de l'Enterro de Divendres Sant a Bellreguard. Amb la qual cosa s'acompleixen quinze anys què la Guàrdia Civil acompanya la nostra Confraria pels carrers bellreguardins, i que s'ha convertit ja en tota una tradició de la nostra Setmana Santa.



divendres, 30 de març del 2007

Banda de Cornetes i Tambors "Pas de la Soledat"


La Confraria del Silenci compta des de l'any 2004, amb una secció de Música, impulsada pel nostre germà major Alejandro Ruiz Zamora -amb motiu de la commemoració del Cinquantenari de la fundació de la confraria-, amb l'inestimable recolzament per a la seua posada en marxa del que durant molts anys va ser el responsable de la desapareguda Banda de Cornetes i Tambors de Bellreguard, Manolo Martí Medianero. La secció va ésser denominada Banda de Cornetes i Tambors "Pas de la Soledat", i està nodrida fonamentalment per joves amb molta il·lusió del nostre poble, com així ho han vingut demostrant des d'aleshores i especialment durant la Tamborà Mig Segle Soledat que tingué lloc el 5 de juny del 2004 amb motiu del 50 aniversari de la Soledat, i en la qual actuaren d'amfitrions davant les agrupacions musicals de la comarca convidades a aquest acte de la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat ":

- Banda sociocultural "El Repic", de La Font d´en Carròs
- Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Crist, de Piles
- Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria de la Verge dels Dolors, de Piles
- Colla de Dolçainers i Tabaleters de Bellreguard
- Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Sant Sepulcre, de Bellreguard




La qual Tamborà ha estat la impulsora del que després ha esdevingut la Tamborà del Pregó que des de 2005 organitza la Junta Local de Confraries de Bellreguard.





Membres de la Banda amb el germà major abans de la Tamborà del Pregó l'any 2005

dijous, 29 de març del 2007

Agenda d'actes de la Setmana Santa 2007


24 de març, dissabte:

Tamborà del Pregó.

Organitza: Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard.
Lloc: plaça Bazzano.
Hora: 17’00 h.

- Concentració de bandes: plaça Ronda dels Esports. - Itinerari desfilada de les bandes participants: pl. Ronda dels Esports, C/ Sant Roc, plaça Major, C/ Major, C/ La Vela, C/ Pau Casals i pl. Bazzano.

03 d’abril, Dimarts Sant:

- Trasllat de la Mare de Déu de la Soledat, a les 21’00 h. Confraria del Silenci “Pas de la Soledat”. Itinerari: C/ Abadia, C/ Vicent Andrés Estellés, C/ Ronda dels Esports, C/ Ecce – Homo, C/ Sant Miquel, C/ Sant Antoni i plaça Major.

04 d’abril, Dimecres Sant:

- 20’00 h.: santa missa i sermó pels confrares difunts de la Confraria del Silenci “Pas de la Soledat”, a l’església de Sant Miquel Arcàngel.

06 d’abril, Divendres Sant (de Pasqua):

- Processó de l’Enterro, a les 21’00 h. Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard. Itinerari: plaça Major, C/ Major, av. d’Alacant, C/ La Vela, C/ Riu d’Alcoi, C/ Rei En Jaume, av. d’Alacant, C/ Ecce - Homo, C/ Sant Miquel, C/ Sant Roc i plaça Major.













07 d’abril,
Dissabte Sant (de Glòria, de Pasqua):

- Processó del Silenci, a les 20’30 h. Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard. Itinerari: plaça Major, C/ Sant Josep, av. d’Alacant, C/ Ecce - Homo, C/ Sant Miquel, C/ Sant Roc i plaça Major.
















08 d’abril, Diumenge de Pasqua – L’ENCONTRE (Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida):


- Cercavila per les bandes de cornetes i tambors de les diferents confraries a les 08’30 h.

- Processó de l’Encontre, a les 09’00 h. Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard.

- Itineraris:
Jesús Ressuscitat: plaça Major, C/ Sant Antoni, travessia Sant Antoni, C/ Sant Vicent, C/ Sant Miquel, C/ Sant Antoni i plaça Major.
Verge Dolorosa: plaça Major, C/ Església, C/ Abadia, C/ Vicent Andrés Estellés, C/ Sant Roc i plaça Major.