Vaig dir-te que en el número 410 de la revista Saó, corresponent al mes de desembre de 2015, van publicar-me un article. Es tracta de la ressenya d'un llibre que et recomane, si és que t'agrada el món de la tradició de la Setmana Santa. I vaig insistir en què publicaria el text quan s'apropara la commemoració passional. Hui ha arribat el moment, car ens trobem en el primeríssim dels dies sants, el Diumenge de Passió...
CONTINUA LLEGINT EN: "El pas a pas de la Soledat de Bellreguard"
dissabte, 18 de febrer del 2017
Can Carrasca - Animafesta: "El pas a pas de la Soledat de Bellreguard"
Can Carrasca - Animafesta: Seixanta anys sols...
Bellreguard, a diumenge vint-i-huit de febrer de 2016.
No era un bon dia, però tothom estava ja fart que no fóra mai un bon dia.
Enmig de massa dols, ens hem reunit per commemorar els seixanta anys del Pas del Silenci, la Confraria de la Soledat de Bellreguard. Ja ho ha dit Àlex, el president, calia fer-ho. Per això hem aplaudit més, si calia. Ens hem emocionat amb l'emoció d'Àlex amb els absents recordats, amb els presents homenatjats. Jo m'he posat molt tendre quan li ha penjat al meu confrare Jorge Llin la medalla de plata que concediren graciosament a la meua confraria pròpia quan complírem els 400 anys. Que no se m'oblide que cal que li demane el text amb què la Junta Rectora bellreguardina ens atorgà el guardó; és tan bonic...
I a la fi, tot ha resultat d'allò més grat, com calia que fóra...
CONTINUA LLEGINT EN: Seixanta anys sols...:
Enmig de massa dols, ens hem reunit per commemorar els seixanta anys del Pas del Silenci, la Confraria de la Soledat de Bellreguard. Ja ho ha dit Àlex, el president, calia fer-ho. Per això hem aplaudit més, si calia. Ens hem emocionat amb l'emoció d'Àlex amb els absents recordats, amb els presents homenatjats. Jo m'he posat molt tendre quan li ha penjat al meu confrare Jorge Llin la medalla de plata que concediren graciosament a la meua confraria pròpia quan complírem els 400 anys. Que no se m'oblide que cal que li demane el text amb què la Junta Rectora bellreguardina ens atorgà el guardó; és tan bonic...
I a la fi, tot ha resultat d'allò més grat, com calia que fóra...
CONTINUA LLEGINT EN: Seixanta anys sols...:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)