dijous, 26 de maig del 2011

Felicitats

8 d'abril del 1955, Divendres Sant, primera processó de la Confraria
Ahir feiem anys: 57. Cinquanta set anys ininterromputs d'existència gràcies al sentiment, la creença i la identificació de persones amb un col·lectiu que fa roglet per conservar la seua essència més íntima: l'estima per la Marededéu i la nostra tradició.
Molt ha canviat la nostra societat en general, i la bellreguardina en particular, la qual ens va vore nàixer un 25 de maig del 1954.
Aleshores se'ns va arribar a conéixer amb el malnom de la Confraria dels rics, ja que les economies més benestants del nostre poble foren les que engegaren la nostra Confraria.
Els qui hui hem agafat el testimoni de tantes persones que s'han identificat amb la Soledat en aquestsos anys, tenim la sort de fer-ho en una societat oberta, més plural, igualitària..., però no per això, o gràcies, menys arrelada en la seua identitat com a poble, la qual identitat col·laborem en consolidar.
Cadascun i cadascuna dels membres que hui formem l'Entitat Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" tenim la nostra creença i/o els nostres motius pels quals n'hi formem part, i de cadascú naix el seu grau d'implicació. Però des d'eixa llibertat individual s'ha de tenir ben clar allò què significa i representa una manifestació com la nostra, i no oblidar-nos de l'obligació moral de continuar construïnt una col·lectivitat que ha recollit el testimoni dels nostres fundadors.
Un emocionat record a tots els confrares i confraresses que ja no estan amb nosaltres, i una forta abraçada a totes i tots els qui hui FEM SOLEDAT.

Alexandre Ruiz i Gadea
Germà Major

dimecres, 25 de maig del 2011

II Premis Web diari Las Provincias

La nostra web ha estat seleccionada per als II Premis Web convocats pel diari Las Provincias, en la categoria de Millor Web Associativa.
LAS PROVINCIAS convoca els Premios Web lasprovincias.es 2011 amb l'objecte de distingir a aquelles empreses, col·lectius, institucions o persones que s'hagen destacat durant l'any pel seu ús de les noves tecnologies i Internet.

lasprovincias.es concedirà els premis a les millors webs o llocs a Internet -relacionats directament o indirecta amb la Comunitat Valenciana- que sobreisquen en alguna de las categories relacionades.

1.- Premi a la millor web d'empresa
2.- Premi a la millor web institucional
3.- Premi a la millor web d'oci/serveis
4.- Premi a la millor web personal/blog
5.- Premi a la millor web associativa
6.- Millor campanya de publicitat web

Així mateix, també s'estableix un Premi Popular, per la qual cosa ens podeu votar fins el 22 de juny registrant-vos a:

    II Premios Web de Valencia | lasprovincias.es

dilluns, 16 de maig del 2011

Nou èxit de la Festa de la Banda

En un immillorable ambient va transcòrrer la 2 Festa de la Banda de la Confraria d'ahir diumenge dia 15. Una jornada que encetàrem amb un oratge neguitós però que ens respectà i que finalitzava amb una asolellada i fantàstica vesprada. En aquesta segona edició la Banda convidada fou la Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Santíssim Crist de Bellreguard.
Més de 200 amigues i amics d'ambdues confraries passaren per la 2 Festa de la Banda al llarg de la jornada, en la que es cuinaren paelles que gaudírem més de 120 persones.
Però sens dubte els qui s'ho passaren d'allò més bé foren els nostres xiquets i xiquetes a qui en aquesta edició la Soledat volgué dedicar-los la Festa i retre un reconeixement pel seu treball i responsabilitat al llarg del darrer any. Així, comptaren amb un castell inflable amb el qual gaudiren tot i més.
La 2 Festa de la Banda de la Soledat s'iniciava a les 11h amb una cercavila que recorregué tot el poble i finalitzava amb l'entrega del Tamboreret, figura creada per reconèixer la Banda convidada així com la trajectòria dels membres de la Banda de la Soledat. En aquesta edició, el Tamboreret a la trajectòria fou per Àngel Aranda i, excepcionalment, als xiquets Àlex Boronat, Pau Escrivà, Nerea Barbosa, Guille Macho, Christian Marqués, Óscar Boluda i Adrià Bolo, els quals en el darrer any han demostrat el seu treball i responsabilitat en allò que representa la Banda de Cornetes i Tambors "Pas de la Soledat" i, malgrat les seues múltiples activitats extraescolars, no han faltat a cap assaig de la Banda.

Volem manifestar el nostre agraïment a Lídia Ruiz pels magnífics Tamborerets que ella mateix ha elaborat per a aquesta 2 Festa de la Banda i que ens ha regalat, així com a Anna Ruiz per les fantàstiques camisetes amb el logotip de la 2 Festa que els membres de l'organització duien, pintades a mà per ella mateix, així com per les xapes per als participants les quals han estat regalades per Anna.

Així mateix, traslladem el nostre agraïment als comerços, establiments, empreses o entitats que d'una o d'altra manera han aportat la seua col·laboració per fer possible la 2 Festa de la Banda:

Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Santíssim Crist de la Misericòrdia
Ajuntament de Bellreguard
Destilerías Ferri
Distribucions Pérez Pino
Carnisseria La Nobla
Toni Negre
Bar Las Delicias
Martinavarro
Oci Urbà
àia produccions

I per suposat, a totes i tots els i les participants per fer la Festa possible:





dimecres, 4 de maig del 2011

2 Festa de la Banda

El proper diumenge 15 de maig tindrà lloc la 2 Festa de la Banda. Aquest any, la banda convidada serà la  Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Santíssim Crist de la Misericòrdia de Bellreguard.

    La 2 Festa de la Banda es desenvoluparà de la següent manera:

A les 11’00 h, la nostra Banda de Cornetes i Tambors “Pas de la Soledat”, previament concentrada a la plaça Major, iniciarà la cercavila amb el següent itinerari:

Eixida des de plaça Major, seguint per carrer Major, carrer La Vela, carrer Riu d’Alcoi i plaça 9 d’Octubre.
Arribats a la plaça 9 d’Octubre se sumarà a la cercavila la Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Crist i totes dues faran el següent recorregut: plaça 9 d’octubre, carrer Riu d’Alcoi, carrer Rei en Jaume, carrer Dos de Maig, travessaran Av. de la Mar, carrer Ausiàs Marc, carrer santa Teresa, travessaran Av. d’Alacant, carrer València, carrer Colon, carrer Parpalló, travessaran Ronda dels Esports, carrer Enric Soler i Godes i finalitzant al carrer Belló, lloc on està previst es desenvolupe la resta de la jornada amb l’actuació de totes dues bandes i el dinar, entre d’altres.

Com en la passada edició de la Festa de la Banda, tota aquella persona de la Confraria que vullga podrà elaborar la seua paella, per la qual cosa la Confraria facilitarà els ingredients necessaris, sols caldrà que us porteu la paella, el paeller, així com la llenya o el gas. Per això us agraïriem que ens faciliteu, no més tard del dimarts dia 10, el nombre de persones que sereu així com la persona encarregada de cada colla que vaja a fer la seua paella, al germà major (Àlex) al 658 905 471 o bé al tambor major (Marcos) al 625 092 348.

Cada confrare/essa podrà convidar aquelles persones que vullga a la seua paella.

dilluns, 2 de maig del 2011

Fins després, Sergi

Hui hem conegut una notícia que ens ha colpit. El nostre amic Sergi Gómez i Soler, de la Confraria de la Soledat d'Ontinyent, ha deixat el seu càrrec de Macip per motius personals. Una decisió que ens sembla valenta i molt respectable, però no per això menys dolguda, ja que ha estat la persona necessària perquè les nostres ambdues confraries gaudim de la bonica amistat que venim mantenint.
Sempre atent amb nosaltres, sempre comboiador, sempre entranyable, Amic. Ens queda l'orgull que l'última processó en la qual ha processionat com a Macip haja estat a la nostra processó del Silenci del passat Dissabte Sant, obrint camí amb la seua torxa a la nostra Marededéu.
Com a mostra de la nostra estima, reproduïm en aquest web nostre la carta que Sergi ha adreçat a les confraresses i confrares de la Soledat d'Ontinyent en el seu acomiadament del càrrec, perquè també sentim el seu adéu. Fins després, Sergi.

Sergi a la processó del Silenci de Bellreguard de 2011

 
El món va com va, i justament ara que deixe de ser el Macip de la Soledat d’Ontinyent, estic convençut que potser, si sabem administrar els temps com toca, podré treballar per la confraria amb més intensitat, perquè potser ho faré amb més ganes.

El problema, ja vos el dic només començar aquest adéu escrit, ha estat justament aquest, el no haver sabut administrar els temps i haver acabant carregat un càrrec que, en principi ja es preveia ample, de tanta responsabilitat com també de tanta solitud. De feina, molta, massa, intensa. La façana sempre lluent per més que la casa trontollara. I sempre amb un somriure davant el teatre del món, malgrat trobar-nos sovint perduts dins el laberint de l’obligació adquirida al mig del desert. No passa res. Han estat uns anys immensos, preciosos de bona veritat, perquè tot el que hem fet ha estat a fi de bé, sempre, i, sempre, tot ha sigut fet per una gent que s’ha mostrat magnànima, afectuosa... Eixa és la gent de la Soledat, la meua gent. Després de rodar i rodar, i malgrat que poc tenim a veure, poc tenim en comú, pels anys passats i guanyats he sabut com vull ser quan siga major. I és per això que, a diferència d’altres castells d’aire bastits, sé que en aquest vull continuar habitant. Per si algun dia, quan del fum als torrejons vulga fer-se paret alçada, calga endreçar la biblioteca o fer les fotos acostumades per documentar el treball de la tanta gent que sempre ens acompanya. Allí vull estar.

Punyalades? Set en té el cor del nostre logo... No sé si n’he rebudes més o menys. N’he rebut, això sí. En el darrer any les que més han dolgut són les del silenci –no processional-, justament. Molts de vosaltres ho havíeu vist. Jo no les veia, com sempre, miop davant el meu interés particular i amb la velocitat de creuer del meu anar-fent.... Sabíeu també que la tanta responsabilitat no casava amb les espardenyes d’espart que jo insistia en posar-me, i aquest adéu meu a la figura de Macip no vos ve de nou. Però no me’n vaig enfadat, més que res perquè no me’n vaig. M’allibere de pressions per les quals, “modernista” com diuen que sóc, no estic fet. De pressions i responsabilitats que, en tantes ocasions, no tenen res a veure amb la mateixa entitat. I no havent xafarís i volent seguir entre vosaltres, hi haurà qui pregunte... i no seria millor callar i seguir com fins ara? Sí, i tant, fins l’ofegament absolut? Fins l’autonegació personal? La feina feta pot ser perfectament continuada, i millorada encara (i de llarg) per les moltes gents capaces que té la Soledat. En cas de necessitat, sempre estarà ací la meua mà. Però és que de camins hi ha molts, i a mi encara me’n falten recórrer uns quants ara que encara tinc forces, i jo sempre camine millor sense cossets ni sàrries.

No vulgueu veure enuig, que no el hi ha, ni voluntat d’enfrontar-me a cap membre de l’entitat, més que res perquè els “enemics” són a fora, i són comuns i es diuen ignorància i presumpció. No llença per terra el meu “fins després” la tasca immensa i profitosa del President. El mateix Clavari té en mi un amic incorruptible -que bé li ho he demostrat, fins i tot a l’hora de cantar-li les meues veritats a la cara-. Sempre he vetllat pel seu bé perquè m’és això mateix, amic. I d’amics hi ha pocs a la vida. Per això, eixa paraula, per a mi, és sagrada. Amb ell era el meu compromís i amb ell és que ara s’acaba el compromís, perquè es transforma en una necessitat meua de volar i d’ell de fer les coses d’una altra manera. Però hi ha respecte –absolut- en la divergència d’opinió. I si cal, quan calga, tornarem a unir forces. Per a mi, serà molt més cómode i amable el “per favor, podries dissenyar el paperet de tal o tal altra cosa” que no “anem a acomplir una obligació adquirida....”. Enteneu la cosa, veritat? No m’estranya. La gent que m’estime, la de la Soledat, sou oberts i ben actius de cor i ment. Entre vosaltres m’he sentit un més, i he aprés, cada dia, molt més del que suposava que mai no podria aprendre.

Per això, ma casa estarà sempre oberta a vosaltres i, jo mateix, atent a tot allò que pugueu necessitar del vostre Sergi Carrasca. Ara ja no seré Macip, però amb un somriure ben ample, tan ample com sóc jo, vos dic que podeu estar tranquils que no vos alliberareu de mi tant fàcilment. Molts anys de feina han donat molts anys d’estima, cap a vosaltres, la vostra idea, la vostra gana de fer coses, els nostres costums, la nostra imatge processional, la tendresa, la lluita per la veritat i la raó...

Ara, agafe de la mà la Vella Quaresma i me’n vaig amb ella a fer camí. Ens trobarem en algun dinar, en alguna reunió si se’m crida per aconsellar sobre aquell vestit o aquell acte... Jo procuraré anar aprenent perquè això sempre fa falta, i provaré d’ajudar directament els qui em substituisquen en tanta tasca com he arribat a desenvolupar.

No sé on arribaré, no en tinc ni idea. Ni si lluny ni si prop. Però on siga que em toque anar procuraré aplicar tot allò de l’amistat i la col·laboració sincera que he aprés de vosaltres. Ha estat un orgull el servir-vos a tots. Potser ha estat un dels meus grans moments aquest.
Ja ho sabeu els qui ens heu llegit de sempre que no vos deixaré el meu vestit. Quan em toque fer el meu darrer viatge, és tant l’amor que vos tinc que serà aquest el que voldré posar-me.

Molta sort i moltes gràcies.

Som Soledat.


Sergi Gómez i Soler