Enmig de massa dols, ens hem reunit per commemorar els seixanta anys del Pas del Silenci, la Confraria de la Soledat de Bellreguard. Ja ho ha dit Àlex, el president, calia fer-ho. Per això hem aplaudit més, si calia. Ens hem emocionat amb l'emoció d'Àlex amb els absents recordats, amb els presents homenatjats. Jo m'he posat molt tendre quan li ha penjat al meu confrare Jorge Llin la medalla de plata que concediren graciosament a la meua confraria pròpia quan complírem els 400 anys. Que no se m'oblide que cal que li demane el text amb què la Junta Rectora bellreguardina ens atorgà el guardó; és tan bonic...
I a la fi, tot ha resultat d'allò més grat, com calia que fóra...
CONTINUA LLEGINT EN: Seixanta anys sols...:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada