dilluns, 23 d’agost del 2010

Restauració de la Mare de Déu

Entre finals d'aquest any i principis de 2011, acometrem la restauració de la Imatge de la nostra Mare de Déu de la Soledat, la qual restauració serà duta a terme per l'equip de treball del Grup d'Intervenció del Taller de Restauració de Materials Escultòrics i Ornamentals del prestigiós Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, coordinats pels professors del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals Dr. en José Vicente Grafià Sales i en José Manuel Simón Cortés, per la qual cosa us reproduïm la proposta d'intervenció per a la conservació i restauració de la Imatge de la Mare de Déu, redactada pels professors Grafià i Simón, perquè tingueu tota la informació sobre el procés:



La imagen de la Virgen de la Soledad es una escultura de bulto redondo, tallada en madera de conífera. Fue tallada por Vicente Rodilla en el siglo XX y policromada en la misma época.

Estado de conservación:
  • Se observa una acumulación de suciedad medioambiental (polvo, deyecciones…) que acaban por desvirtuar la lectura estética de la imagen.
  • La capa de preparación y la película pictórica se aprecian puntualmente muy alterada. La película pictórica y el dorado del resto de la imagen, presentan a simple vista una buena adherencia.
  • El ataque de microorganismos (hongos, xilófagos) están presente en la escultura.
  • Se aprecian intervenciones anteriores.
  • Existen fisuras producidas por cambios de temperatura y humedad. 
    Proceso de intervención:
    • Se realizarán analíticas para precisar los materiales compositivos de la obra. Durante la fase previa a la restauración de esta pieza se tomarán varias micromuestras para ser analizadas químicamente. Las muestras se extraerán de zonas representativas de la obra y del soporte de madera. Estas se tomarán en zonas donde ya existen levantamientos de la capa pictórica salvando las zonas que quedaban en mejor estado. Mediante estos análisis químicos y estratigráficos se puede estudiar el número y superposición de capas de policromía, determinar los componentes de los diferentes estratos, la naturaleza de cada unos de los materiales utilizados, la composición química de los aparejos de preparación, de los aglutinantes y de los pigmentos.
    • Visualización con luz UV para cerciorarse del estado de la superficie, los barnices, repintes y adiciones.
    • Proceso de limpieza superficial de la obra. Limpieza mecánica con brochas de cerdas finas y con la ayuda del aspirador.
    • Desinfección y desinsectación de la escultura. Utilización de un desinsectante a modo preventivo-curativo (Xylazel), en proporciones diferentes y periódicas aplicaciones.
    • Consolidación de las zonas que se encuentran en un estado de grave alteración.
    • Limpieza química de la escultura, paralelamente a la fase de reconstrucción de los faltantes, la metodología de trabajo empleada en la limpieza de la obra parte de los resultados derivados de los estudios preliminares: analíticos, datos técnicos, fotográficos y el estado de conservación. Se realiza, para ello, un test de limpieza, tanto para la eliminación de concreciones superficiales como de las capas de repinte.
    • Retirada del adhesivo utilizado para la encoladura del dedo seccionado (anular de la mano derecha) y su posterior encolado.
    • Reconstrucción volumétrica e incorporación de nuevos elementos lígneos o resinas epoxis termoestables.
    • Estucado en las zonas intervenidas volumétricamente y de las zonas con lagunas en su capa pictórica.
    • Reintegración cromática de las superficies estucadas.
    • Dorado de la peana (esta fase se presupuesta a parte).
    • Protección final con barniz de acabado. 

    dilluns, 10 de maig del 2010

    Èxit de la 1ª Festa de la Banda

    D'un gran èxit va resultar la celebració ahir diumenge de la 1ª Festa de la Banda. En un fantàstic dia, festivitat també de la Mare de Déu dels Desemparats, vora 200 persones disfrutàrem d'un ambient immillorable.
    Una Jornada la qual es convertí en un homenatge al qui va ser germà major i persona la qual va engegar la Banda de Cornetes i Tambors "Pas de la Soledat", Alejandro Ruiz Zamora, qui malauradament faltava el passat mes de setembre.
    L'acte finalitzà amb l'entrega del "Tamboreret" figura -obra de l'artista Salva Mascarell- amb la qual la Confraria reconeixerà la Banda convidada així com les persones de la pròpia Banda de la Soledat les quals s'hagen destacat especialment. En aquesta edició el reconeixement fou a la Banda Sant Jaume i a Marcos Gabaldón, tambor major de la Banda de la Soledat de Bellreguard.
    Volem traslladar el nostre agraïment a les persones o entitats que d'una o d'altra manera han aportat la seua col·laboració per fer possible aquesta 1ª Festa de la Banda:

    Associació de Cornetes i Tambors "Sant Jaume"
    Ajuntament de Bellreguard
    Ajuntament de Gandia
    Vicent Aunión
    Joieria Desig
    Frutas Alba
    Distribucions Pérez Pino
    Carnisseria La Nobla
    Toni Negre
    Bar Cames
    Bar Las Delicias
    Blinker
    Falkata multi-discotecas
    Martinavarro
    àià produccions

    I per suposat, a totes i tots els i les participants per fer la Festa possible:


    L'expobús del V Centenari de Francesc de Borja tot un atractiu


    Ni asseguts poden deixar de tocar, sou tot un exemple


    Pedro Moreno, president de l'associació Sant Jaume, el gran animador de la Festa


    Tard o d'hora li farem la foto, Alfred, paciència


    La facilitat per relacionar-se dels més joves és fantàstica


    Esgotats, com Pau, acabàrem tots i totes


    Un dia feliç, com per a Juan i Fe


    L'alcalde, Pere Cremades, de nou ens feu costat amb la seua presència, i adquirí el dvd que aquesta Confraria té a la venda -de la nostra participació en la Setmana Santa 2010- per obtenir ingressos amb què fer front a la restauració de la nostra Imatge.

     

    El Tamboreret

    divendres, 7 de maig del 2010

    L’expobús de Francesc de Borja a la 1ª Festa de la Banda


    El 2011 Bellreguard commemora el IV Centenari de la Carta Pobla atorgada per Carles Francesc de Borja, VII duc de Gandia i besnét de sant Francesc de Borja, després de l’expulsió dels moriscos. Per introduir aquest centenari i aprofitant l’avinentesa del V Centenari del naixement de Francesc de Borja que celebra la ciutat de Gandia, l’Ajuntament de Gandia ha cedit a l’Ajuntament de Bellreguard, atenent la iniciativa de la Confraria del Silenci “Pas de la Soledat”, l’Expobús de Francesc de Borja el qual estarà a la 1ª Festa de la Banda (carrer Enric Soler i Godes) d’11h a 14h de diumenge, perquè tota aquella persona que així ho desitge puga apropar-se a la vida del IV duc de Gandia i senyor de Bellreguard, un dels personatges més influents del seu temps.
    Els Borja foren senyors de Bellreguard des de la compra del senyoriu a Joan Roca el 1486 per Pere Lluís de Borja, fill d’Alexandre VI, fins el 1748, quan la germana i hereva del XI duc de Gandia, Maria Anna de Borja, XII duquessa de Gandia i duquessa de Béjar, mor sense descendents, Després d’un plet, el ducat i el títol passarien a Francisco Pimentel y Borja Vigil de Quiñones, desè comte-duc de Benavente.
    L’Expobús es tracta d’un autobús-exposició tematitzat amb motius del patró de Gandia, una de les propostes del V Centenari que té com a objectiu difondre aspectes de la vida de Sant Francesc de Borja i dels actes que estan organitzant-se enguany a la ciutat veïna.
    L’ Expobús conté, entre d’altres, textos explicatius il•lustrats amb fotografies, llibres biogràfics sobre el duc de Gandia i senyor de Bellreguard, datats en els segles XVII i XVIII, i una mostra de taulells de ceràmica valenciana que encomanà el Papa Alexandre VI amb motius dels Borja.
    El 28 d'octubre de 1510 naix Francesc de Borja i d'Aragó, fill primogènit del III duc de Gandia. Amb només deu anys esclata la guerra de les Germanies i, després de la batalla a la vora del riu Vernisa, les milícies agermanades guanyen la batalla. El duc de Gandia amb tota la seua família, servents i domèstics abandonen el palau ducal i partixen en direcció a Dénia. Els acompanyen el virrei Dídac Hurtado de Mendoza i els nobles del ducat. Al seu pas per Bellreguard, el batle local, el noble Joan Ramon Dalmau amb la seua família, s'incorpora a la comitiva.
    Francesc de Borja amb sa mare i germans van passar a Baeza, i als dotze anys és enviat a la cort de Tordesillas. Anys després és enviat a Saragossa davall la tutela del seu oncle l'arquebisbe Joan d'Aragó. En 1528, als divuit anys, passa a servir en la cort de Carles V i un any desprès es casa a Toledo amb Elionor de Castro i va rebre el títol de marquès de Llombai.
    Carles V l’anomena en 1538 virrei de Catalunya, càrrec que exercix fins a 1543 en què mor son pare quan és anomenat IV duc de Gandia i es trasllada a viure al palau ducal de Gandia. El 6 de març del mateix any té lloc la presa de possessió del senyoriu de Bellreguard, protagonitzat per Joan de Borja, germà del sant duc, en qualitat de procurador, en Consell General a tots els veïns -dirigits pel batle Àhmad Alcaraz, el lloctinent de justícia Hasan Benzarco, els jurats Joan Carnisseret i Joan Garbí i el síndic Miquel Carnisseret- per a jurar fidelitat al seu nou senyor.
    El duc Francesc de Borja obtenia tots els anys de Bellreguard diners pels censos de les cases i terres, per l'arrendament del forn, la carnisseria i la botiga, un ducat anual per cada casa, la meitat de la recol·lecció de la canya de sucre, sent el seu major ingrés el negoci del trepig. Bellreguard era el quart centre sucrer de la comarca per producció. En 1546 mor la seua esposa Elionor i dos anys després ingressa en la Companyia de Jesús professant com a jesuïta i abandona Gandia per sempre traslladant-se a Roma, renunciant en 1551 als seus títols i anomenant V duc de Gandia al seu fill Carles.
    En 1565 és anomenat III General de la Companyia de Jesús i mor a Roma en 1572. En 1624 seria beatificat pel papa Urbà VIII i canonitzat per Clement X el 1671.
    Foto: gandia.org

    diumenge, 2 de maig del 2010

    Moltes felicitats, Nerea

    La nostra confraresseta i membre de la Banda, Nerea Barbosa, ha fet hui la seua Primera Comunió. Per la qual cosa, la Banda ha vollgut donar-li una sorpresa i l'ha rebuda a l'eixida de sa casa a Gandia, on li ha dedicat una cançó a la qual s'ha sumat el pare de Nerea, el nostre amic José i també membre de la Banda, amb la seua corneta.
    Seguidament, la secretària i dama de Cambra, Lídia Ruiz, i el tambor major, Marcos Gabaldón, li han fet entrega d'un regalet i d'un dolç i bonic "ram" de xupa xups fet per Lídia.
    La Banda i la resta de membres de la Confraria que han vollgut acostar-se a felicitar la família han acompanyat a Nerea fins l'església de sant Josep, on a les seues portes se li ha dedicat altra cançó amb la qual ens hem acomidat.
    La Confraria i la Banda, esperem que Nerea i la seua família haja passat un dia magnífic i els traslladem les nostres felicitacions.